28 DICIEMBRE 2020 FECHA LÍMITE PARA RECLAMAR GASTOS HIPOTECA (actualiz. 24/12/2020)

El próximo 28 de diciembre de 2020 es el último día para reclamar los gastos de constitución de hipoteca, de acuerdo a las sentencias del Tribunal Supremo español de diciembre de 2015 y refrendada por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

Por ello ponemos a tu disposición el siguiente formulario para que lo presentes al banco rellenado.

20201220-solicitud-de-devolucion-gastos-formalizacion-hipotecaDescarga

Debes hacer dos copias, una de las cuales te las deben devolverl al momento sellado con la fecha del día a efectos justificante de recepción.

En caso que la entidad financiera nos solicite la documentación o justificantes de pago de los gastos que se reclaman no debemos preocuparnos, no tenemos obligación de aportar dicha documentación (aunque si la tenemos siempre agiliza el trámite) pues dicha documentación o copia de la misma debe obrar en poder de la entidad financiera pues fue aquella quien designara a quien realizó las gestiones e hizo los pagos con dinero de nuestra cuenta corriente, con lo que la falta de justificantes de en base a que se realizaron esos pagos podría constituir indicio de delito de apropiación indebida al no demostrar el dinero que el banco cogió de nuestra provisión de fondos fue a parar donde dijo que fue a parar.

ACTUALIZACIÓN: Dadas las. fechas en las que estamos si no es posible acudir a alguna oficina de la entidad financiera con la que tienes el préstamo hipotecario, puedes enviar un burofax con el documento que hemos colgado en este mismo artículo o bien rellenarlo, escanearlo o hacele una foto y mandarlo al servicio de atención al cliente. Tanto la dirección de correo como la dirección del servicio de atención al cliente suelen estar en la página web del banco o bien en una sección de contactos de dicha web o bien en el apartado «Aviso Legal» o similar que suele estar al final (en el pie) de la página web de la entidad financiera.

En caso de enviar un correo electrónico, te ponemos a continuación un ejemplo de texto que puedes usar en dicho correo electrónico:

Buenos días,

Adjunto a este correo la solicitud de devolución de los gastos de constitución del préstamo hipotecario que tengo contratado con su entidad.

No adjunto documentación sobre dichos gastos dado que la misma debe de obrar en su poder en tanto que justifica el uso de los pagos realizados por ustedes con el dinero de la provisión de fondos realizada en el momento de formalizar la hipoteca.  

Finalmente entiendo que este correo es una reclamación correcta en tiempo y forma de acuerdo a la normativa Orden ECO/734/2004 de 11 de marzo, Artículo 11.3 3. Las quejas y reclamaciones podrán ser presentadas ante los departamentos o servicios de atención al cliente, ante el defensor del cliente, en su caso, en cualquier oficina abierta al público de la entidad, así como en la dirección de correo electrónico que cada entidad habrá de habilitar a este fin.

Un saludo

Aturem junt@s les corba dels desnonaments!

Als jutjats, en plena pandèmia, ja pretenen reprendre els desnonaments!  Demà  divendres 5 de juny  a partir de les 10h fem acte de presència als jutjats Sa Gerreria de Palma per deixar ben clar que no volem més desnonaments, que no permetrem que torni aquesta barbàrie i que farem tot el que estigui a les nostres mans per aturar-los!

És el primer dia per sol·licitar la moratòria de 6 mesos en desnonaments de lloguer i vulnerabilitat per la COVID-19, i el segon per aturar qualsevol mena de desnonament sense alternativa habitacional.

És el cas de na Luz Mila Gil Pérez, també present als jutjats de Palma: una dona de 72 anys que viu sola amb el seu canet, totalment indefensa, i que s’ha trobat, increïblement en la seva situació de vulnerabilitat, que té un desnonament aquests dies i sense cap alternativa habitacional.

Na Luz Mila és una de tantes persones que es veuran abocades a una situació indigna i sense solució habitacional mentre el «Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018-2021» i els governants asseguren que protegeixen a la població vulnerable, veiem aquesta realitat i la volem visibilitzar: PAH Mallorca anem als jutjats a exigir zero desnonaments!

Aquest drama ens duu a denunciar que passada la pandèmia sanitaria segueix la pandèmia social de l’habitatge.

A mitjan març es va declarar l’estat d’alarma a l’estat espanyol per enfrontar la greu crisi sanitària de la COVID-19. Sota el missatge de «frenar la corba dels contagis» el Govern va declarar que es pararien els desnonaments de famílies vulnerables per poder «quedar-nos a casa».

Les organitzacions socials van denunciar en el seu moment que les mesures d’habitatge eren CLARAMENT INSUFICIENTS, que NO havien aturat realment tots els desnonaments i que els reallotjaments indignes ens obligaven a preguntar als poders públics «a quina casa em qued?».

La crisi sanitària ha demostrat que, com hem denunciat des del primer dia, si es vol es poden suspendre els desnonaments.

Per tot això, ara no permetrem de cap de les maneres que torni «la corba de la vergonya, la dels desnonaments».

Les organitzacions socials fa molts anys que estem lluitant contra els desnonaments, amb el suport i la solidaritat del 99% de la població. I ara toca, més que mai, unir-nos de nou.

Per això, serem als jutjats – serem pocs, respectant les mesures sanitàries -, i publiquem diversos documents útils jurídics perquè les persones amb amenaça de desnonament puguin recórrer aquest flagrant atropellament dels drets humans.

Avui denunciem que allò que el Govern va vendre com una «moratòria dels desnonaments» de sis mesos, només afecta alguns desnonaments de lloguer en els quals s’acrediti en els jutjats vulnerabilitat produïda per la COVID-19, segons la reduïda definició del Reial Decret Llei 11/2020.

La resta de desnonaments, que no estaven aturats per una suposada moratòria sinó per la suspensió dels terminis processals, es poden reprendre a partir d’aquesta setmana, avui dijous 4 de juny, gràcies a una modificació legal aprovada pel Consell de Ministres a finals de maig, continguda en l’article 8 de l’RDL 537/2020 de pròrroga de l’estat d’alarma.

Això vol dir que tots els desnonaments de lloguer que no entrin en la reduïda definició de vulnerabilitat del real decret abans citat, al costat dels hipotecaris o de persones que ocupen habitatges, poden tornar als nostres barris, pobles i ciutats a partir d’avui mateix!

Finalment per concloure l’acció informativa als jutjats entregarem al jutge degà un escrit per sol·licitar la suspensió extraòrdinaria dels desnonaments i una resposta per part dels jutjats d’aquesta sol·licitud que adjuntem.

Escrito al Juez_a Decano para suspensión de lanzamientos

 

NOU TELÈFON – NUEVO TELÉFONO

NOU TELÈFON – NUEVO TELÉFONO

698 906 186

Gastos de Constitución de Hipoteca, los juzgados nos dan la razón

Ya tenemos sentencia pionera en Balears sobre los gastos de Constitución de Hipoteca. 

 
Una gran noticia, dado que todos los bancos están rechazando y mintiendo en las reclamaciones extrajudiciales, donde dicen que no corresponde, que no es el caso o que ha prescrito. 

 
Por ello recordamos que no hay prescripción ya que se trata de una cláusula abusiva, como indicó el juzgado n°4 de Alicante el pasado mes de Abril, y que según la jurisprudencia el sujeto pasito del impuesto de actos jurídicos documentados es el banco y no el cliente como repiten y mienten hasta la saciedad las entidades financieras. 

 
Esta última sentencia contra Bankia, además, nos apoya en contra de otra falsedad esgrimida por los bancos, que afirman que los únicos bancos obligados son los condenados en la sentencia del supremo (BBVA y Banco Popular) y que por lo tanto podemos reclamar sea cual sea la entidad financiera que nos estafó en nuestras hipotecas. 

 
Animo y a reclamar!
Aquí tenéis la carta modelo:

Carta modelo reclamación gastos para descargar

 
Noticia publicada por Diario de Mallorca

Les PAHs de les Illes Balears diem NO a una Llei que no cobreix mínims

Les Plataformes d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca, Menorca i Eivissa respecte a l’esborrany definitiu de la nova Llei d’Habitatge Balear us fem arribar la nostra opinió com a plataformes de referència en temes d’habitatge i pel nostre coneixement de primera mà del redactat d’aquesta Llei.

Des de les PAHs de de les Illes Balears considerem que la Llei que es vol dur a tràmit és un compendi només de bones intencions, que no arriba ni tan sols a pretendre ser un conjunt de mesures que garanteixin uns mínims relatius al dret a un habitatge digne. L’abast és tan limitat que no arriba a ser una Llei de mesures urgents encaminada a afrontar la realitat de la situació d’emergència habitacional que es dóna a la nostra comunitat autònoma.
Durant la redacció d’aquesta Llei, les PAHs hem entès que la legislació balear té una gran mancança en aquest tema, ja que ni tan sols tenia una Llei d’habitatge per modificar, i per tant, era i és necessari desenvolupar uns mínims que donessin context i fonament a una sèrie de mesures d’emergència habitacional que la PAH va presentar el novembre del 2015 al Parlament Balear, i que entre altres Lleis, són les incloses en la ILP Catalana, que donà el sus a la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya.

Tot i que en una primera etapa del redactat del present esborrany es van incloure aquestes mesures d’emergència i d’altres existents als textos d’habitatge de Navarra, País Basc i Aragó, les revisions posteriors han mutilat la part de garantia d’un habitatge digne i ha deixat un text descafeïnat sense un abast real de què significa la Garantia del Dret a un Habitatge Digne.

Són preocupants les paraules de la presidenta del Govern Balear que ha repetit en diverses ocasions el terme «Lloguer Social», quan a la Llei aquestes dues paraules conjuntament no hi consten cap vegada. També les declaracions de què aquesta Llei evitarà els talls de subministraments no venen a ser del tot certes, ja que no ho especifica enlloc, ni té un principi de precaució que obligui a les subministradores a informar a serveis socials abans d’un tall, amb la qual cosa no preveu casos com la mort la setmana passada de la senyora de Reus. Tot això reforça la sensació de fer una Llei que «soni bé» però que no passa de ser en gran part un text mancat de contingut real, ni de pes executiu per tal de garantir el Dret a un Habitatge Digne.

Concretament des de les PAHs de les Illes Balears considerem que:

1. La Llei es anacrònica en tant no reflecteix l’estat actual del dret a l’habitatge i per tant el seu desplegament resulta inútil pel 80% dels casos d’emergència habitacional.
2. Aquest anacronisme es concreta en la manca d’ajudes i compromís per part d’aquesta Llei en els desnonaments de lloguer, els quals suposen més del 65% pel que fa al 2016 (segons dades del CGPJ) i es van incrementant.
3. Especial menció dins de la problemàtica dels desnonaments de lloguer dels casos de petits tenidors, on cal establir mesures per tal de mantenir el lloguer d’aquests habitatges o oferir habitatges alternatius amb lloguers de caire social en habitatges de titularitat pública. Però garantir en darrer terme el Dret a l’Habitatge.
4. L’anacronisme de la Llei és palès donada la problemàtica amb l’augment dels preus dels lloguers per les conseqüències del lloguer vacacional, impedint l’accés a un habitatge habitual en règim de lloguer a gran part de la població.
5. La Llei evita xerrar dels casos de persones sense recursos i en situacions d’exclusió social que s’han vistes obligades a ocupar habitatges buits per la manca de recursos institucionals per donar solucions a aquesta problemàtica. Aquesta és una problemàtica actual i creixent a la qual el Govern Balear fa com si no existeix i per tant en la Llei es reflecteix aquesta inacció, i per tant aquesta situació és exclosa de qualsevol tipus d’ajut o acció per tal de garantir un habitatge digne.
6. Tot i que la Llei xerra de persones en risc d’exclusió, no arriba a definir que són ni ha establert uns barems relatius a indicadors econòmics i socials per tal de definir quines són aquestes situacions.
7. No afronta la problemàtica del sobreendeutament, tant d’antics deutors hipotecaris com avaladors. Un endeutament que ofega a les famílies, i que no contempla cap política per pal·liar dita situació.
8. Tampoc reflecteix el compromís assolit amb TOTS els grups polítics per l’aplicació de les mesures de la Llei 24/2015 proposades per la PAH el mes de novembre del 2015 i acceptades per tots els grups parlamentaris balears.
9. No obliga a la mateixa administració local (govern balear, consells insulars i ajuntaments) a donar solucions a la crisi habitacional garantint que cap persona en risc d’exclusió es quedi sense un habitatge digne (a l’actualitat només es duu a terme una política d’albergs en pèssimes condicions i només per alguns casos que es donen a Ciutat, i els albergs no poden ser considerats habitatges).
10. Encara que l’esborrany pareix que obliga als grans tenidors d’habitatges buits cedir-los a l’administració, no contempla un règim sancionador en cas d’incompliment, per tant es basa només en la bona fé d’aquests.
11. En cas de desnonament per execució hipotecaria, en cap moment es parla del tipus de lloguer, la durada ni la quantitat.
12. No defineix que s’entén per lloguer social, de l’obligació, del que és, dels beneficiaris d’aquest tipus de lloguer, ni dels qui l’han de prestar i les rendes adequades a la situació socioeconòmica de les famílies.
13. La Llei segueix xerrant d’insolvència sobrevinguda, el que significa que hi ha mesures que sol es garantiran a persones o famílies que la seva situació hagi empitjorat els darrers anys, però exclou deliberadament a les famílies i persones que tenen una situació d’insolvència o pobresa sostinguda al llarg del temps, i la Crisi ja durà més de 5 anys.
14. La Llei deixa moltes coses enlaire, poc definides, o a desenvolupar en futurs reglaments, el que significa que no es podrà aplicar a la pràctica, i per tant no garanteix el Dret a un Habitatge Digne.
15. És especuladora, ja que ofereix la possibilitat de canviar l’us dels locals comercials en habitatges, sense especificar per quins casos, en quina situació. Per tant està fomentant l’especulació de l’habitatge inclús per a lloguer vacacional.
16. Respecte a pobresa energètica, no garanteix el subministrament en casos d’extrema necessitat o famílies sense recursos. No obliga a les elèctriques i altres empreses subministradores a informar a l’administració abans d’un tall de llum o aigua.

Aquesta Llei desvela la manca de compromís amb la ciutadania, la falta de valentia enfront de la possibilitat de molestar a empreses, entitats financeres i d’altres, sacrificant altre cop els Drets de la Ciutadania als capricis de les entitats financeres i l’IBEX35.

La situació de l’habitatge és pitjor de la que fa uns anys enrera. Des de les PAHs de les Illes Balears apostem perquè s’estableixin ja d’una vegada criteris d’exclusió i condicions dels lloguers, que han de dir-se i ser socials. A la Llei Catalana 24/2015 s’estableixen sense cap problema i van ser acceptades pels grups parlamentaris ja fa un any, també altres legislacions com la Llei Murciana aprovada amb el suport dels Ciutadans, PSOE i Podem o la Llei Navarra que comptar amb l’abstenció del PP. Per contra a les Balears el Govern del Canvi es mostra més tou i amb menys interès per resoldre la problemàtica dels seus ciutadans.

 

Demanem una Llei més concreta que garanteixi l’habitatge a totes les persones sense discriminar si la problemàtica és per hipoteca, lloguer o ocupació, o si la seva situació és conseqüència de la Crisi o si és una problemàtica sostinguda en el temps. Que defineixi i apliqui polítiques actives de lloguer social, que especifiqui quines persones són vulnerables (els criteris socials i econòmics) i per tan subjectes passius d’aquest dret.

Davant tot plegat, tot i que part de l’articulat inclou aportacions de les tres PAHs de les Illes Balears, considerem que són insuficients perquè no compleixen l’objectiu més bàsic d’una Llei d’habitatge, executar al mandat autonòmic, constitucional i universal del Dret Fonamental a un Habitatge digne, i per tant les PAHs de les Illes Balears han aportat tota una sèrie de mesures que doten a aquest esborrany de l’articulat que li manca per ser garantista, per què demanem a l’executiu que prengui nota i modifica l’articulat actual.

Peticions de la PAH Mallorca al Parlament Balear

La crisi econòmica ha posat de manifest mancances en la legislació i les mesures per tal de garantir els Drets Humans a la nostra societat més propera, a l’àmbit de la nostra comunitat autònoma.

Tot i la riquesa econòmica de les nostres privilegiades illes, les polítiques laborals, socials i econòmiques dirigides prioritzar el pagament del deute per sobre de la garantia dels Drets Humans de persones i famílies i la precarització del mercat laboral per augmentar la ja consolidada força de les grans empreses, han dut a què la situació d’emergència habitacional se sostingui en el temps, mantenint les xifres de desnonaments des del 2012 fins avui en dia, amb la variació que a l’inici de la crisi la major part eren desnonaments per impagament d’hipoteca i actualment ho són de lloguer i desnonaments en precari.

La Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, en l’article 11, reconeix «el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per sí mateixa i la seva família, inclús alimentació, roba, i habitatge adequats i a una millora continuada de les condicions d’existència. Els Estats Integrants prendran mesures apropiades per assegurar l’efectivitat d’aquest dret…».

En el marc jurídic nacional, l’article 47 de la CE proclama el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i l’article 33 declara la funció social de l’habitatge.

En el marc jurídic autonòmic, l’article 22 de l’Estatut d’autonomia estableix que les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir el dret d’accés a un habitatge digne dels ciutadans de les Illes Balears i que, per llei s’han de regular els ajuts per promoure aquest dret, especialment a favor dels joves, de les persones sense mitjans, de les dones maltractades, de les persones dependents i d’aquelles altres en el cas de les quals els ajuts estiguin justificats.

Les polítiques aplicades tant des del govern espanyol, com des del mateix Parlament Balear en les anteriors legislatures així com en l’actual ha dut al desemparament de persones i famílies per part de l’administració pública i concretament de les institucions balears vulnerant contínuament els Drets Humans, bàsics i fonamentals.

I això és així perquè la vulneració del Dret a un Habitatge digne suposa la vulneració de la resta de Drets Humans que no es poden desenvolupar sense un sostre. Per citar-n’hi alguns: El dret a la salut i la vida no es pot garantir quan una persona viu al carrer, tenir un sostre suposa més enllà d’un refugi la garantia del dret a la intimitat, els dret a l’educació que no és possible si els infants no tenen un entorn adequat on estudiar fora de les hores lectives, i el dret a la participació democràtica que parteix d’estar empadronat a un lloc concret.

La necessitat de garantir l’accés a un habitatge digne a les nostres illes i la situació d’emergència habitacional no és tan sols una percepció de les entitats i moviments socials, sinó que es veu reforçada per les polítiques municipals dels ajuntaments que compten amb més capacitat econòmica per engegar mesures contra els desnonaments, i la declaració dels principals municipis de les Illes com a «Ciutats Lliures de Desnonaments», concretament a Mallorca tenim Palma, Inca, Llucmajor, Calvià i Sóller entre d’altres, i l’Illa d’Eivissa va ser declarada pel seu consell insular Illa lliure de desnonaments i a Menorca els municipis de Maó, Sant Lluís i Es Castell entre d’altres.

No obstant hem observat durant la legislatura actual la manca de mesures efectives per les persones que es troben en una situació de risc social per manca d’habitatge, que s’ha vist agreujada pel sorgiment del lloguer habitacional que ha fet augmentar els preus dels habitatges del mercat lliure a xifres impossibles d’assumir, ja no tan sols per les persones i famílies en exclusió social
sinó que també ha limitat l’accés a un habitatge i la mobilitat de les persones amb feines estables i amb contractes indefinits des de fa anys.

La redacció de la nova llei balear d’habitatge és un pas important de cara al futur però, mentre es redacta, se li dóna forma i es fan esmenes no suposa per la gent que ha quedat sense llar el darrer any una solució, que pateixen la citada manca de mesures per part de l’administració actual.
Concretament trobem a faltar mesures proactives de lluita contra els desnonaments i de garantia del Dret a un Habitatge Digne, així com mesures d’emergència per la gent que es queda en el carrer sense una alternativa habitacio
nal digna.

Finalment, la manca de solucions habitacionals per part de les institucions sostinguda en el temps i la incapacitat de persones i famílies d’accedir al mercat lliure d’habitatge ha obligat a les persones a ocupar els habitatges buits que tant les institucions públiques com l’IBAVI i les privades, principalment els majors tenidors com són les entitats financeres, mantenen tancats impedint el seu ús social.
Envers aquesta situació les institucions han optat per criminalitzar aquestes accions d’o
kupació a les que persones i famílies s’han vist abocades per la manca de recursos institucionals, i ara se’ls nega el dret a un habitatge social per aquest motiu.

Per tot plegat denunciem, i per tant demanen solucions urgents per les següents mancances:

1. Manca d’un protocol envers els desnonaments per a tots els municipis de les illes.
2. Manca de mesures d’emergència des del Govern Balear per tal d’evitar els desnonaments mentre es tramita la nova llei autonòmica d’habitatge.
3. Manca d’habitatges de lloguer socials, amb rendes que no superin en cap cas el 30% dels ingressos de la unitat familiar un cop descomptats les despeses per subministraments, essent aquestes rendes menors d’acord a les circumstàncies socials i econòmiques, arribant fins i tot a rendes de zero euros a aquelles persones i famílies en situacions molt precàries.
4. Manca d’habitatges per casos d’emergència habitacional, per persones i famílies que no puguin a accedir a un habitatge en el mercat lliure ni dels recursos institucionals, i tinguin un desnonament previst abans que l’administració pública li pugui oferir una solució habitacional digna i estable.
5. Eliminar dels protocols per accedir a un habitatge públic i social, per a persones i famílies de bona fe, el fet d’estar o haver ocupat anteriorment un habitatge per culpa de la manca de recursos i solucions des de les institucions i per l’elevat preu dels habitatges del mercat lliure de lloguer.
6. Eliminar dels protocols per accedir a un habitatge públic i social, la distinció entre les persones que han perdut el seu habitatge com a conseqüència de la crisi econòmica i els que a causa de les seves circumstàncies econòmiques i socials sostingudes en el temps han quedat exclosos del mercat lliure d’habitatges de lloguer.
7. Finalment demanem la dimissió de la directora gerent de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), la senyora Maria Antònia Garcias Roig, per la seva manca de sensibilitat cap al sofriment de les persones que han demanat un habitatge a la institució que dirigeix i que els ha contestat amb un número a una llista d’espera més enllà de la data en que estava previst el seu desnomanent.

 

 

Palma de Mallorca , a 20 de Setembre de 2016

Próxima Asesoría Colectiva en SEPTIEMBRE

Compañeras y compañeros, como cada año el mes de agosto aprovechamos que cierran los juzgados para dedicarnos a evaluar y trabajar en la organización y nuevos objetivos para el curso que empieza en septiembre.

Volvemos el 7 de septiembre a las 15h en el casal de Can Alonso, en carrer Castellarnau, 4 de Palma.

No obstante podéis seguir contactando con nosotras en casos de urgencia por los siguientes medios:

Teléfono: 634 538 958
E-mail: pahmallorca@gmail.com

Setmana d’Accions pel Dret a un Habitatge Digne

La Plataforma d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca, convoca tres dies d’accions per tal d’afrontar la problemàtica de l’habitatge i la pobresa energètica. I per això convoquem les següents accions:

Dimecres 27, a les 18:30h, Casserolada davant la seu del Partit Popular (Carrer Palau Reial, 10), per tal d’exigir que no interposin un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015 en el darrer Consell de Ministres abans de la dissolució de les Corts i l’anunci de noves eleccions.

Dijous 28, a les 11:00h, als Jutjats de Sa Gerreria, presentació de recursos en les execucions hipotecàries en curs per tal de demanar la suspensió i que es verifiqui si les hipoteques estan titulitzades.

Divendres 29, a les 10:30h, Protesta davant l’oficina de recuperacions de Bankia (Carrer Aragó nº 48), per tal de denunciar la mala fe i mala conducta d’aquesta entitat que es tradueix en la manca de solucions reals i adequades i en falsedats en les negociacions que duen a les famílies a un patiment gratuït i innecessari.

Contra el recurs d’inconstitucionalitat i en defensa de la Llei 24/2015.
Sembla que el Partit Popular pot acabar la seva legislatura de retallades i de destrucció de l’Estat del Benestar amb un recurs d’una llei fruit d’una iniciativa legislativa popular i que ells mateixos van aprovar al parlament de la Generalitat de Catalunya.

Cal deixar clar que no ataquem el Partit Popular per ser qui és ni per la seva ideologia, sino pels fets que duen a terme, en aquest cas, estant com a govern en funcions, intentar suspendre una llei avalada per 140.000 signatures i que s’ha dut com a exemple d’una llei de mínims per garantir el dret a l’habitatge i lluitar contra la situació de pobresa energètica.

Paralitzem les execucions hipotecàries per manca de legitimació.
L’acció als jutjats consistirà en l’entrega d’un document per part de les persones que tinguin procediments d’execució hipotecària en curs per tal que s’esbrini si les seves hipoteques estan titulitzades.

El fet que denunciem així és l’opacitat que hi ha al voltant de les titulitzacions, que fa molt complicat saber de veritat si una hipoteca està titulitzada o no, ja que en cas que ho estigui ni el banc ni el fons de bonistes que siguin propietats d’aquests títols no el poden executar, els primers perquè la hipoteca no es seva (l’han titulitzat) i els altres perquè tal com es van constituir els fons de bonistes no tenen capacitat jurídica per iniciar l’execució hipotecària.

Davant d’aquest fet demanem als jutjats que revisin totes les execucions hipotecàries en curs i les que puguin arribar en el futur, especialment en els anys en què la pràctica de la titulització va ser més freqüent i que exigeixin a les entitats financeres que demostrin que realment les hipoteques que executen segueixen essent seves.

Bankia, la lluita continua.
Lluny ens trobem de resoldre la problemàtica amb Bankia. I resulta contradictori que l’entitat que s’endugué la major part del rescat financer sigui la més complicada per negociar, que l’entitat que està controlada per l’Estat sigui la que més enganyi i estafi, i que l’entitat de la qual tota la ciutadania n’és accionista a la força sigui la que pitjor feina faci, arribant a contradiccions internes, on les oficines comercials ofereixen i diuen unes coses, l’oficina de recuperacions diu i en fa unes altres i des de direcció general i des dels departaments jurídics ens diuen que no en saben res de tot plegat.

Més enllà d’aquesta mala gestió que acabarem tornant a pagar totes les persones que vivim en aquest país, aquesta forma de fer feina de Bankia duu a les persones a la desesperació, a què tràmits que en altres entitats es resolen en dies o setmanes amb Bankia es fan eternes o no s’arriben a resoldre, i en aquest procés de pèrdua de temps, es va minant la voluntat, la moral i les ganes de viure de les persones que sofreixen la incompetència o els enganys d’una entitat que potser caldria haver deixat que s’enfonses, ja que el fet de recompensar les males pràctiques amb 40.000 milions d’euros, no ajuda a canviar el comportament prepotent que aquesta entitat té respecte a la ciutadania que l’ha suportat, i que ofereix solucions de l’estil o deute de per vida o al carrer a viure sota un pont.

Per la defensa d’un habitatge digne, contra la pobresa energètica i contra l’estafa de la entitat més gran rescatada, sortim al carrer i continuem en lluita.

¿Obra Social La PAH en Mallorca?

En primer lugar explicar que lo que se conoce como «Obra Social La PAH», es la campaña para la recuperación u Okupacion de pisos vacío en manos de la banca.

La Okupacion entendida desde la perspectiva de la PAH es una acción que cumple tres objetivos:

– Realojar familias que son desahuciadas.

– Visibilizar la falta de vivienda social mientras hay miles de viviendas vacías y cerradas en manos de la banca.

– Y como fin último conseguir alquileres sociales con los bancos o con la administración pública.

 

En la PAH Mallorca llegamos a un acuerdos con diferentes instituciones públicas locales para que las personas que llevamos con perfiles de desamparo ante un desahucio, lanzamiento o desalojo inminente, se les consiga un alquiler social acorde a sus posibilidades.

 

También conseguimos alquileres sociales en los pisos de los bancos, con lo que las personas no necesitan recurrir a la ocupación ya que tienen por otros medios una solución a su problema habitacional.

 

Dado que el fin último que persigue la Obra Social La PAH está siendo alcanzado por otras vías menos visibles o radicales, no cabe por el momento usar esta herramienta que no por ello dejamos de tener en cuenta.

 

Si llegado el momento nos encontráramos ante la necesidad de viviendas y estas no se consiguieran por la vía de la negociación o institucional entonces sin lugar a dudas empezaríamos con la obra social.

 

Por el momento, y respecto a la Okupación, la PAH Mallorca esta luchando por la gente que ha okupado por necesidad y que ahora se encuentran en procesos de desalojo con el fin de regularizar su situación y conseguir alquileres sociales para esas familias.

Sobre la darrera sentència contra la Clàusula Sol

La Plataforma d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca fa una valoració moderadament positiva de la recent sentencia del Jutjat Mercantil de Madrid, que anul·la les Clàusules Sol de 40 Entitats Bancaries.

I deim que la creim moderadament positiva, per diferents motius:

Primer. Arriba tard, ja que les clàusules abusives i la seva falta de transparència ja han estat denunciades des de començament de la Crisi, incomprensiblement ja la sentencia del Tribunal Suprem de 9 de Maig del 2013, les va declarar abusives, però per contra, aquesta Sentència no va voler aplicar la normativa existent tant Europea com Nacional de Defensa del Consumidor, i ha fet que es continuí aplicant. Han passat pràcticament 3 anys, i ni els responsables de la regulació del mercat financer, Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ni en darrera instància el Govern Espanyol como darrer responsable de l’aplicació de la normativa estatal i europea han fet res pes endreçar aquest extrem. Entretant s’han fet els sords de les peticions dels consumidors, del mateix Defensor del Poble i de diferents Tribunals de Primera Instància que han insistit amb ’abusivitat d’aquestes clàusules, tot i no arribar al quòrum necessari en aquest nivell. Tot això ha dut a que tots i totes han acabat mirant cap un altre costat.

Segon. Es continua anant en contra de la Jurisprudència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea), ja que en nombroses ocasions ha matisat l’efecte que ha de tenir una clàusula declarada nul·la. El darrer Aute del Tribunal de Justícia Europeu (Sala Dècima) del 17 de març del 2016 diu:

Els Jutges han de deixar sense aplicar les clàusules contractuals abusives, anul·lar-les, a fi de que aquestes no produeixin efectes vinculants pel consumidor, i no es pot modificar el seu contingut.

No obstant això que es de sentit comú, del valor punitiu de la declaració de clàusula nul·la, el Tribunal Suprem limita la retroactivitat en la compensació pels diners cobrats fraudulentament per acció d’aquestes clàusules, a les quotes pagades des de l’any 2013.

Tercer. La manca d’un criteri homogeni dels Jutjats, que incomprensiblement incompleixen la llei quan dicten sentencies, com la referenciada en aquest comunicat, anant en contra de la Jurisprudència del TJUE, Jurisprudència d’obligat compliment, com diu Artícul 4 bis. de la LOPJ:

Els Jutges i Tribunals aplicaran el Dret de la Unió Europea de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de l’Unió Europea.

Per tant, la P.A.H. tot i celebrar aquest a Sentencia, per l’avenç que significa en aquest sentit pel que sembla una petita llum de justícia en la foscor de l’abús continuat contra els consumidors, vol mostrar el seu malestar pel patiment continu dels Afectats i Afectades, per la manca de diligencia del Govern i del Poder Judicial en la defensa del Consumidor. A part de avançar que s’espera que els pròxims mesos una altre cop el TJUE dictarà un Aute que anirà en contra de la Doctrina del Tribunal Suprem de retroactivitat fins Maig del 2013. i que declarà que l’efecte no pot ser perjudicial pel consumidor d’aquesta clàusula declarada abusiva.

Aquesta es una de tantes clàusules que trobem dins qualsevol hipoteca. Diferents jutjats han presentat consultes a les altes instàncies judicials europees per altres clàusules com la de venciment anticipat (el que diu que amb tres quotes impagades poden iniciar el procediment d’execució hipotecària amb la intenció de quedar-se amb l’habitatge), i d’altres com el tipus IRPH que ja la Unió Europea en 2009 va demanar a l’Estat Espanyol que es retirés, però que continua vigent gràcies als tres dels partits que avui en dia es discuteixen per governar PSOE, PP i Ciutadans.