PAH Mallorca

Plataforma de Afectadxs por la Hipoteca – Mallorca

Les PAHs de les Illes Balears diem NO a una Llei que no cobreix mínims

Posted by pahmallorca en noviembre 23, 2016

Les Plataformes d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca, Menorca i Eivissa respecte a l’esborrany definitiu de la nova Llei d’Habitatge Balear us fem arribar la nostra opinió com a plataformes de referència en temes d’habitatge i pel nostre coneixement de primera mà del redactat d’aquesta Llei.

pahmallorca_logo_new 1800179_359297897545545_108363302_n photoDes de les PAHs de de les Illes Balears considerem que la Llei que es vol dur a tràmit és un compendi només de bones intencions, que no arriba ni tan sols a pretendre ser un conjunt de mesures que garanteixin uns mínims relatius al dret a un habitatge digne. L’abast és tan limitat que no arriba a ser una Llei de mesures urgents encaminada a afrontar la realitat de la situació d’emergència habitacional que es dóna a la nostra comunitat autònoma.
Durant la redacció d’aquesta Llei, les PAHs hem entès que la legislació balear té una gran mancança en aquest tema, ja que ni tan sols tenia una Llei d’habitatge per modificar, i per tant, era i és necessari desenvolupar uns mínims que donessin context i fonament a una sèrie de mesures d’emergència habitacional que la PAH va presentar el novembre del 2015 al Parlament Balear, i que entre altres Lleis, són les incloses en la ILP Catalana, que donà el sus a la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya.

Tot i que en una primera etapa del redactat del present esborrany es van incloure aquestes mesures d’emergència i d’altres existents als textos d’habitatge de Navarra, País Basc i Aragó, les revisions posteriors han mutilat la part de garantia d’un habitatge digne i ha deixat un text descafeïnat sense un abast real de què significa la Garantia del Dret a un Habitatge Digne.

Són preocupants les paraules de la presidenta del Govern Balear que ha repetit en diverses ocasions el terme “Lloguer Social”, quan a la Llei aquestes dues paraules conjuntament no hi consten cap vegada. També les declaracions de què aquesta Llei evitarà els talls de subministraments no venen a ser del tot certes, ja que no ho especifica enlloc, ni té un principi de precaució que obligui a les subministradores a informar a serveis socials abans d’un tall, amb la qual cosa no preveu casos com la mort la setmana passada de la senyora de Reus. Tot això reforça la sensació de fer una Llei que “soni bé” però que no passa de ser en gran part un text mancat de contingut real, ni de pes executiu per tal de garantir el Dret a un Habitatge Digne.

Concretament des de les PAHs de les Illes Balears considerem que:

  1. La Llei es anacrònica en tant no reflecteix l’estat actual del dret a l’habitatge i per tant el seu desplegament resulta inútil pel 80% dels casos d’emergència habitacional.
  2. Aquest anacronisme es concreta en la manca d’ajudes i compromís per part d’aquesta Llei en els desnonaments de lloguer, els quals suposen més del 65% pel que fa al 2016 (segons dades del CGPJ) i es van incrementant.
  3. Especial menció dins de la problemàtica dels desnonaments de lloguer dels casos de petits tenidors, on cal establir mesures per tal de mantenir el lloguer d’aquests habitatges o oferir habitatges alternatius amb lloguers de caire social en habitatges de titularitat pública. Però garantir en darrer terme el Dret a l’Habitatge.
  4. L’anacronisme de la Llei és palès donada la problemàtica amb l’augment dels preus dels lloguers per les conseqüències del lloguer vacacional, impedint l’accés a un habitatge habitual en règim de lloguer a gran part de la població.
  5. La Llei evita xerrar dels casos de persones sense recursos i en situacions d’exclusió social que s’han vistes obligades a ocupar habitatges buits per la manca de recursos institucionals per donar solucions a aquesta problemàtica. Aquesta és una problemàtica actual i creixent a la qual el Govern Balear fa com si no existeix i per tant en la Llei es reflecteix aquesta inacció, i per tant aquesta situació és exclosa de qualsevol tipus d’ajut o acció per tal de garantir un habitatge digne.
  6. Tot i que la Llei xerra de persones en risc d’exclusió, no arriba a definir que són ni ha establert uns barems relatius a indicadors econòmics i socials per tal de definir quines són aquestes situacions.
  7. No afronta la problemàtica del sobreendeutament, tant d’antics deutors hipotecaris com avaladors. Un endeutament que ofega a les famílies, i que no contempla cap política per pal·liar dita situació.
  8. Tampoc reflecteix el compromís assolit amb TOTS els grups polítics per l’aplicació de les mesures de la Llei 24/2015 proposades per la PAH el mes de novembre del 2015 i acceptades per tots els grups parlamentaris balears.
  9. No obliga a la mateixa administració local (govern balear, consells insulars i ajuntaments) a donar solucions a la crisi habitacional garantint que cap persona en risc d’exclusió es quedi sense un habitatge digne (a l’actualitat només es duu a terme una política d’albergs en pèssimes condicions i només per alguns casos que es donen a Ciutat, i els albergs no poden ser considerats habitatges).
  10. Encara que l’esborrany pareix que obliga als grans tenidors d’habitatges buits cedir-los a l’administració, no contempla un règim sancionador en cas d’incompliment, per tant es basa només en la bona fé d’aquests.
  11. En cas de desnonament per execució hipotecaria, en cap moment es parla del tipus de lloguer, la durada ni la quantitat.
  12. No defineix que s’entén per lloguer social, de l’obligació, del que és, dels beneficiaris d’aquest tipus de lloguer, ni dels qui l’han de prestar i les rendes adequades a la situació socioeconòmica de les famílies.
  13. La Llei segueix xerrant d’insolvència sobrevinguda, el que significa que hi ha mesures que sol es garantiran a persones o famílies que la seva situació hagi empitjorat els darrers anys, però exclou deliberadament a les famílies i persones que tenen una situació d’insolvència o pobresa sostinguda al llarg del temps, i la Crisi ja durà més de 5 anys.
  14. La Llei deixa moltes coses enlaire, poc definides, o a desenvolupar en futurs reglaments, el que significa que no es podrà aplicar a la pràctica, i per tant no garanteix el Dret a un Habitatge Digne.
  15. És especuladora, ja que ofereix la possibilitat de canviar l’us dels locals comercials en habitatges, sense especificar per quins casos, en quina situació. Per tant està fomentant l’especulació de l’habitatge inclús per a lloguer vacacional.
  16. Respecte a pobresa energètica, no garanteix el subministrament en casos d’extrema necessitat o famílies sense recursos. No obliga a les elèctriques i altres empreses subministradores a informar a l’administració abans d’un tall de llum o aigua.

Aquesta Llei desvela la manca de compromís amb la ciutadania, la falta de valentia enfront de la possibilitat de molestar a empreses, entitats financeres i d’altres, sacrificant altre cop els Drets de la Ciutadania als capricis de les entitats financeres i l’IBEX35.

La situació de l’habitatge és pitjor de la que fa uns anys enrera. Des de les PAHs de les Illes Balears apostem perquè s’estableixin ja d’una vegada criteris d’exclusió i condicions dels lloguers, que han de dir-se i ser socials. A la Llei Catalana 24/2015 s’estableixen sense cap problema i van ser acceptades pels grups parlamentaris ja fa un any, també altres legislacions com la Llei Murciana aprovada amb el suport dels Ciutadans, PSOE i Podem o la Llei Navarra que comptar amb l’abstenció del PP. Per contra a les Balears el Govern del Canvi es mostra més tou i amb menys interès per resoldre la problemàtica dels seus ciutadans.

 

Demanem una Llei més concreta que garanteixi l’habitatge a totes les persones sense discriminar si la problemàtica és per hipoteca, lloguer o ocupació, o si la seva situació és conseqüència de la Crisi o si és una problemàtica sostinguda en el temps. Que defineixi i apliqui polítiques actives de lloguer social, que especifiqui quines persones són vulnerables (els criteris socials i econòmics) i per tan subjectes passius d’aquest dret.

Davant tot plegat, tot i que part de l’articulat inclou aportacions de les tres PAHs de les Illes Balears, considerem que són insuficients perquè no compleixen l’objectiu més bàsic d’una Llei d’habitatge, executar al mandat autonòmic, constitucional i universal del Dret Fonamental a un Habitatge digne, i per tant les PAHs de les Illes Balears han aportat tota una sèrie de mesures que doten a aquest esborrany de l’articulat que li manca per ser garantista, per què demanem a l’executiu que prengui nota i modifica l’articulat actual.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Peticions de la PAH Mallorca al Parlament Balear

Posted by pahmallorca en septiembre 26, 2016

La crisi econòmica ha posat de manifest mancances en la legislació i les mesures per tal de garantir els Drets Humans a la nostra societat més propera, a l’àmbit de la nostra comunitat autònoma.

Tot i la riquesa econòmica de les nostres privilegiades illes, les polítiques laborals, socials i econòmiques dirigides prioritzar el pagament del deute per sobre de la garantia dels Drets Humans de persones i famílies i la precarització del mercat laboral per augmentar la ja consolidada força de les grans empreses, han dut a què la situació d’emergència habitacional se sostingui en el temps, mantenint les xifres de desnonaments des del 2012 fins avui en dia, amb la variació que a l’inici de la crisi la major part eren desnonaments per impagament d’hipoteca i actualment ho són de lloguer i desnonaments en precari.

La Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, en l’article 11, reconeix “el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per sí mateixa i la seva família, inclús alimentació, roba, i habitatge adequats i a una millora continuada de les condicions d’existència. Els Estats Integrants prendran mesures apropiades per assegurar l’efectivitat d’aquest dret…”.

En el marc jurídic nacional, l’article 47 de la CE proclama el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i l’article 33 declara la funció social de l’habitatge.

En el marc jurídic autonòmic, l’article 22 de l’Estatut d’autonomia estableix que les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir el dret d’accés a un habitatge digne dels ciutadans de les Illes Balears i que, per llei s’han de regular els ajuts per promoure aquest dret, especialment a favor dels joves, de les persones sense mitjans, de les dones maltractades, de les persones dependents i d’aquelles altres en el cas de les quals els ajuts estiguin justificats.

Les polítiques aplicades tant des del govern espanyol, com des del mateix Parlament Balear en les anteriors legislatures així com en l’actual ha dut al desemparament de persones i famílies per part de l’administració pública i concretament de les institucions balears vulnerant contínuament els Drets Humans, bàsics i fonamentals.

20160916-exigeixparlamentibI això és així perquè la vulneració del Dret a un Habitatge digne suposa la vulneració de la resta de Drets Humans que no es poden desenvolupar sense un sostre. Per citar-n’hi alguns: El dret a la salut i la vida no es pot garantir quan una persona viu al carrer, tenir un sostre suposa més enllà d’un refugi la garantia del dret a la intimitat, els dret a l’educació que no és possible si els infants no tenen un entorn adequat on estudiar fora de les hores lectives, i el dret a la participació democràtica que parteix d’estar empadronat a un lloc concret.

La necessitat de garantir l’accés a un habitatge digne a les nostres illes i la situació d’emergència habitacional no és tan sols una percepció de les entitats i moviments socials, sinó que es veu reforçada per les polítiques municipals dels ajuntaments que compten amb més capacitat econòmica per engegar mesures contra els desnonaments, i la declaració dels principals municipis de les Illes com a “Ciutats Lliures de Desnonaments”, concretament a Mallorca tenim Palma, Inca, Llucmajor, Calvià i Sóller entre d’altres, i l’Illa d’Eivissa va ser declarada pel seu consell insular Illa lliure de desnonaments i a Menorca els municipis de Maó, Sant Lluís i Es Castell entre d’altres.

No obstant hem observat durant la legislatura actual la manca de mesures efectives per les persones que es troben en una situació de risc social per manca d’habitatge, que s’ha vist agreujada pel sorgiment del lloguer habitacional que ha fet augmentar els preus dels habitatges del mercat lliure a xifres impossibles d’assumir, ja no tan sols per les persones i famílies en exclusió social
sinó que també ha limitat l’accés a un habitatge i la mobilitat de les persones amb feines estables i amb contractes indefinits des de fa anys.

La redacció de la nova llei balear d’habitatge és un pas important de cara al futur però, mentre es redacta, se li dóna forma i es fan esmenes no suposa per la gent que ha quedat sense llar el darrer any una solució, que pateixen la citada manca de mesures per part de l’administració actual.
Concretament trobem a faltar mesures proactives de lluita contra els desnonaments i de garantia del Dret a un Habitatge Digne, així com mesures d’emergència per la gent que es queda en el carrer sense una alternativa habitacio
nal digna.

Finalment, la manca de solucions habitacionals per part de les institucions sostinguda en el temps i la incapacitat de persones i famílies d’accedir al mercat lliure d’habitatge ha obligat a les persones a ocupar els habitatges buits que tant les institucions públiques com l’IBAVI i les privades, principalment els majors tenidors com són les entitats financeres, mantenen tancats impedint el seu ús social.
Envers aquesta situació les institucions han optat per criminalitzar aquestes accions d’o
kupació a les que persones i famílies s’han vist abocades per la manca de recursos institucionals, i ara se’ls nega el dret a un habitatge social per aquest motiu.

Per tot plegat denunciem, i per tant demanen solucions urgents per les següents mancances:

  1. Manca d’un protocol envers els desnonaments per a tots els municipis de les illes.
  2. Manca de mesures d’emergència des del Govern Balear per tal d’evitar els desnonaments mentre es tramita la nova llei autonòmica d’habitatge.
  3. Manca d’habitatges de lloguer socials, amb rendes que no superin en cap cas el 30% dels ingressos de la unitat familiar un cop descomptats les despeses per subministraments, essent aquestes rendes menors d’acord a les circumstàncies socials i econòmiques, arribant fins i tot a rendes de zero euros a aquelles persones i famílies en situacions molt precàries.
  4. Manca d’habitatges per casos d’emergència habitacional, per persones i famílies que no puguin a accedir a un habitatge en el mercat lliure ni dels recursos institucionals, i tinguin un desnonament previst abans que l’administració pública li pugui oferir una solució habitacional digna i estable.
  5. Eliminar dels protocols per accedir a un habitatge públic i social, per a persones i famílies de bona fe, el fet d’estar o haver ocupat anteriorment un habitatge per culpa de la manca de recursos i solucions des de les institucions i per l’elevat preu dels habitatges del mercat lliure de lloguer.
  6. Eliminar dels protocols per accedir a un habitatge públic i social, la distinció entre les persones que han perdut el seu habitatge com a conseqüència de la crisi econòmica i els que a causa de les seves circumstàncies econòmiques i socials sostingudes en el temps han quedat exclosos del mercat lliure d’habitatges de lloguer.
  7. Finalment demanem la dimissió de la directora gerent de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), la senyora Maria Antònia Garcias Roig, per la seva manca de sensibilitat cap al sofriment de les persones que han demanat un habitatge a la institució que dirigeix i que els ha contestat amb un número a una llista d’espera més enllà de la data en que estava previst el seu desnomanent.

 

 

Palma de Mallorca , a 20 de Setembre de 2016

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Próxima Asesoría Colectiva en SEPTIEMBRE

Posted by pahmallorca en agosto 9, 2016

Compañeras y compañeros, como cada año el mes de agosto aprovechamos que cierran los juzgados para dedicarnos a evaluar y trabajar en la organización y nuevos objetivos para el curso que empieza en septiembre.

Volvemos el 7 de septiembre a las 15h en el casal de Can Alonso, en carrer Castellarnau, 4 de Palma.

No obstante podéis seguir contactando con nosotras en casos de urgencia por los siguientes medios:

Teléfono: 634 538 958
E-mail: pahmallorca@gmail.com

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Setmana d’Accions pel Dret a un Habitatge Digne

Posted by pahmallorca en abril 26, 2016

La Plataforma d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca, convoca tres dies d’accions per tal d’afrontar la problemàtica de l’habitatge i la pobresa energètica. I per això convoquem les següents accions:

Dimecres 27, a les 18:30h, Casserolada davant la seu del Partit Popular (Carrer Palau Reial, 10), per tal d’exigir que no interposin un recurs CARTELL 2016d’inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015 en el darrer Consell de Ministres abans de la dissolució de les Corts i l’anunci de noves eleccions.

Dijous 28, a les 11:00h, als Jutjats de Sa Gerreria, presentació de recursos en les execucions hipotecàries en curs per tal de demanar la suspensió i que es verifiqui si les hipoteques estan titulitzades.

Divendres 29, a les 10:30h, Protesta davant l’oficina de recuperacions de Bankia (Carrer Aragó nº 48), per tal de denunciar la mala fe i mala conducta d’aquesta entitat que es tradueix en la manca de solucions reals i adequades i en falsedats en les negociacions que duen a les famílies a un patiment gratuït i innecessari.

Contra el recurs d’inconstitucionalitat i en defensa de la Llei 24/2015.
Sembla que el Partit Popular pot acabar la seva legislatura de retallades i de destrucció de l’Estat del Benestar amb un recurs d’una llei fruit d’una iniciativa legislativa popular i que ells mateixos van aprovar al parlament de la Generalitat de Catalunya.

Cal deixar clar que no ataquem el Partit Popular per ser qui és ni per la seva ideologia, sino pels fets que duen a terme, en aquest cas, estant com a govern en funcions, intentar suspendre una llei avalada per 140.000 signatures i que s’ha dut com a exemple d’una llei de mínims per garantir el dret a l’habitatge i lluitar contra la situació de pobresa energètica.

Paralitzem les execucions hipotecàries per manca de legitimació.
L’acció als jutjats consistirà en l’entrega d’un document per part de les persones que tinguin procediments d’execució hipotecària en curs per tal que s’esbrini si les seves hipoteques estan titulitzades.

El fet que denunciem així és l’opacitat que hi ha al voltant de les titulitzacions, que fa molt complicat saber de veritat si una hipoteca està titulitzada o no, ja que en cas que ho estigui ni el banc ni el fons de bonistes que siguin propietats d’aquests títols no el poden executar, els primers perquè la hipoteca no es seva (l’han titulitzat) i els altres perquè tal com es van constituir els fons de bonistes no tenen capacitat jurídica per iniciar l’execució hipotecària.

Davant d’aquest fet demanem als jutjats que revisin totes les execucions hipotecàries en curs i les que puguin arribar en el futur, especialment en els anys en què la pràctica de la titulització va ser més freqüent i que exigeixin a les entitats financeres que demostrin que realment les hipoteques que executen segueixen essent seves.

Bankia, la lluita continua.
Lluny ens trobem de resoldre la problemàtica amb Bankia. I resulta contradictori que l’entitat que s’endugué la major part del rescat financer sigui la més complicada per negociar, que l’entitat que està controlada per l’Estat sigui la que més enganyi i estafi, i que l’entitat de la qual tota la ciutadania n’és accionista a la força sigui la que pitjor feina faci, arribant a contradiccions internes, on les oficines comercials ofereixen i diuen unes coses, l’oficina de recuperacions diu i en fa unes altres i des de direcció general i des dels departaments jurídics ens diuen que no en saben res de tot plegat.

Més enllà d’aquesta mala gestió que acabarem tornant a pagar totes les persones que vivim en aquest país, aquesta forma de fer feina de Bankia duu a les persones a la desesperació, a què tràmits que en altres entitats es resolen en dies o setmanes amb Bankia es fan eternes o no s’arriben a resoldre, i en aquest procés de pèrdua de temps, es va minant la voluntat, la moral i les ganes de viure de les persones que sofreixen la incompetència o els enganys d’una entitat que potser caldria haver deixat que s’enfonses, ja que el fet de recompensar les males pràctiques amb 40.000 milions d’euros, no ajuda a canviar el comportament prepotent que aquesta entitat té respecte a la ciutadania que l’ha suportat, i que ofereix solucions de l’estil o deute de per vida o al carrer a viure sota un pont.

Per la defensa d’un habitatge digne, contra la pobresa energètica i contra l’estafa de la entitat més gran rescatada, sortim al carrer i continuem en lluita.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

¿Obra Social La PAH en Mallorca?

Posted by pahmallorca en abril 12, 2016

En primer lugar explicar que lo que se conoce como “Obra Social La PAH”, es la campaña para la recuperación u Okupacion de pisos vacío en manos de la banca.

img_5920

La Okupacion entendida desde la perspectiva de la PAH es una acción que cumple tres objetivos:

– Realojar familias que son desahuciadas.

– Visibilizar la falta de vivienda social mientras hay miles de viviendas vacías y cerradas en manos de la banca.

– Y como fin último conseguir alquileres sociales con los bancos o con la administración pública.

 

En la PAH Mallorca llegamos a un acuerdos con diferentes instituciones públicas locales para que las personas que llevamos con perfiles de desamparo ante un desahucio, lanzamiento o desalojo inminente, se les consiga un alquiler social acorde a sus posibilidades.

 

También conseguimos alquileres sociales en los pisos de los bancos, con lo que las personas no necesitan recurrir a la ocupación ya que tienen por otros medios una solución a su problema habitacional.

 

Dado que el fin último que persigue la Obra Social La PAH está siendo alcanzado por otras vías menos visibles o radicales, no cabe por el momento usar esta herramienta que no por ello dejamos de tener en cuenta.

 

Si llegado el momento nos encontráramos ante la necesidad de viviendas y estas no se consiguieran por la vía de la negociación o institucional entonces sin lugar a dudas empezaríamos con la obra social.

 

Por el momento, y respecto a la Okupación, la PAH Mallorca esta luchando por la gente que ha okupado por necesidad y que ahora se encuentran en procesos de desalojo con el fin de regularizar su situación y conseguir alquileres sociales para esas familias.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Sobre la darrera sentència contra la Clàusula Sol

Posted by pahmallorca en abril 8, 2016

La Plataforma d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca fa una valoració moderadament positiva de la recent sentencia del Jutjat Mercantil de Madrid, que anul·la les Clàusules Sol de 40 Entitats Bancaries. justicia

I deim que la creim moderadament positiva, per diferents motius:

Primer. Arriba tard, ja que les clàusules abusives i la seva falta de transparència ja han estat denunciades des de començament de la Crisi, incomprensiblement ja la sentencia del Tribunal Suprem de 9 de Maig del 2013, les va declarar abusives, però per contra, aquesta Sentència no va voler aplicar la normativa existent tant Europea com Nacional de Defensa del Consumidor, i ha fet que es continuí aplicant. Han passat pràcticament 3 anys, i ni els responsables de la regulació del mercat financer, Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ni en darrera instància el Govern Espanyol como darrer responsable de l’aplicació de la normativa estatal i europea han fet res pes endreçar aquest extrem. Entretant s’han fet els sords de les peticions dels consumidors, del mateix Defensor del Poble i de diferents Tribunals de Primera Instància que han insistit amb ’abusivitat d’aquestes clàusules, tot i no arribar al quòrum necessari en aquest nivell. Tot això ha dut a que tots i totes han acabat mirant cap un altre costat.

Segon. Es continua anant en contra de la Jurisprudència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea), ja que en nombroses ocasions ha matisat l’efecte que ha de tenir una clàusula declarada nul·la. El darrer Aute del Tribunal de Justícia Europeu (Sala Dècima) del 17 de març del 2016 diu:

Els Jutges han de deixar sense aplicar les clàusules contractuals abusives, anul·lar-les, a fi de que aquestes no produeixin efectes vinculants pel consumidor, i no es pot modificar el seu contingut.

No obstant això que es de sentit comú, del valor punitiu de la declaració de clàusula nul·la, el Tribunal Suprem limita la retroactivitat en la compensació pels diners cobrats fraudulentament per acció d’aquestes clàusules, a les quotes pagades des de l’any 2013.

Tercer. La manca d’un criteri homogeni dels Jutjats, que incomprensiblement incompleixen la llei quan dicten sentencies, com la referenciada en aquest comunicat, anant en contra de la Jurisprudència del TJUE, Jurisprudència d’obligat compliment, com diu Artícul 4 bis. de la LOPJ:

Els Jutges i Tribunals aplicaran el Dret de la Unió Europea de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de l’Unió Europea.

Per tant, la P.A.H. tot i celebrar aquest a Sentencia, per l’avenç que significa en aquest sentit pel que sembla una petita llum de justícia en la foscor de l’abús continuat contra els consumidors, vol mostrar el seu malestar pel patiment continu dels Afectats i Afectades, per la manca de diligencia del Govern i del Poder Judicial en la defensa del Consumidor. A part de avançar que s’espera que els pròxims mesos una altre cop el TJUE dictarà un Aute que anirà en contra de la Doctrina del Tribunal Suprem de retroactivitat fins Maig del 2013. i que declarà que l’efecte no pot ser perjudicial pel consumidor d’aquesta clàusula declarada abusiva.

Aquesta es una de tantes clàusules que trobem dins qualsevol hipoteca. Diferents jutjats han presentat consultes a les altes instàncies judicials europees per altres clàusules com la de venciment anticipat (el que diu que amb tres quotes impagades poden iniciar el procediment d’execució hipotecària amb la intenció de quedar-se amb l’habitatge), i d’altres com el tipus IRPH que ja la Unió Europea en 2009 va demanar a l’Estat Espanyol que es retirés, però que continua vigent gràcies als tres dels partits que avui en dia es discuteixen per governar PSOE, PP i Ciutadans.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La PAH lluitarà per una Llei d’Habitatge Digne a les Illes Balears

Posted by pahmallorca en abril 5, 2016

La Plataforma d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca després d’haver fet una primera anàlisi de l’esborrany de la Llei d’Habitatge de les Illes Balears considera que és una Llei descontextualitzada en el temps, que no dóna resposta a l’obligació per part del Govern de les Illes Balears de garantir un habitatge digne per tots els ciutadans de Ses Illes.

L’avantprojecte de llei no inclou pràcticament cap de les propostes la PAH va entregar tant als diferents grups polítics (1) com les propostes fetes a la Taula de l’Habitatge ni les aportacions en les reunions en les quals hem participat per tal de redactar aquesta llei.

El document al qual hem tingut accés després que ho fes la premsa (2) i tres setmanes després que corregués pels passadissos del parlament, dedica més de la meitat del mateix a l’habitatge protegit (que no social) i a les fiances dels lloguers i a regular els dipòsits d’aquestes. I en tot aquest gruix de la llei no hem trobat cap solució als problemes que les restriccions de l’habitatge protegit ha causat a les famílies que durant la crisi no han pogut fer front a les hipoteques d’aquest model d’habitatge, i que han fet que no poguessin per exemple donar-los en dació en pagament i alliberar-se del seu deute.CARTELL 2016

El document quan xerra dels desnonaments diu que la legislació estatal (RDL 6/2012, Llei 1/2013 i RDL 1/2015) ja cobreix la problemàtica relacionada amb els desnonaments. Aquesta legislació que reconeixen ara com a bona, va ser la que la PAH va recórrer al Tribunal Constitucional per sis motius (3) dels quals el TJUE ja ha dictat en dos d’ells en el sentit que la PAH exposava en l’esmentat recurs. Cal recordar que va ser el PSOE, actual titular de la conselleria de la qui depèn l’habitatge, qui va dur aquest Recurs al Tribunal Constitucional i posant-se les medalles. Ara damunt la futura Llei d’Habitatge Autonòmica intenta legitimar la vergonyosa tasca del Partit Popular pel que fa a la política d’habitatge dels darrers 4 anys i les estèrils mesures contra els desnonaments.

A més trobem a faltar els següents punts que la PAH considera en una llei d’habitatge moderna i que doni resposta a les problemàtiques que hem viscut des de l’inici de la crisi i que segueixen vigents actualment:

  •  Mesures contra el sobreendeutament relacionat amb l’habitatge habitual, que concretin un procediment extrajudicial i un altre judicial per tal d’arribar a donar solucions abans d’arribar al procediment d’execució hipotecària i evitar en aquest procediment el deute que pogués restar com a part de la solució adoptada.
  • Mesures per a evitar els desnonaments que puguin produir una situació de manca d’habitatge.
  • Mesures per tal de fer front a situacions de pobresa energètica, almenys fins que el Govern Balear legisli definitivament en aquest sentit.
  • La regulació de clàusules abusives per part de la conselleria de Consum com a part de les atribucions que ja avui en dia els pertoca.
  • Llindar màxim de despeses destinades a habitatge habitual i a subministraments bàsics cal que a més de ser inferior al 30% dels ingressos de la unitat familiar tingui en compte altres aspectes com la composició de la mateixa per tal que aquest llindar sigui coherent amb la realitat de la unitat familiar.
  • El document al qual hem tingut accés tan sols parla de Bancs o entitats financeres. Des de la PAH volem que es xerri de “grans tenedors d’habitatge”, ja que l’especulació immobiliària sobre el Dret a l’Habitatge és una pràctica que cal afrontar amb tots els actors que mercantilitzen els Drets Humans.
  • En conclusió, el Govern Balear i l’equip que ha redactat el document no han fet els seus deures. L’avantprojecte de llei és un document que fa olor de ranci, tret d’algun calaix on després d’espolsar-lo se li han afegit alguns articles com a declaració de bones intencions i que no s’arriben a desplegar en el text de la llei i alguna mesura que pretén ser innovadora com les multes a les entitats financeres per pisos desocupats però que en el context global queden molt lluny de l’abast que cal esperar d’una llei que pretengui garantir l’accés a un habitatge digne a les persones que vivim a les Illes Balears.

Esperem que a la pròxima reunió de la Taula d’Habitatge aquest pròxim dimecres, es facin menció a les demandes, que varen rebre el vistiplau de tots els grups parlamentaris, aportades per la PAH. i, que en definitiva, ens duguin un document més d’acord a la realitat social de les Illes Balears i a les necessitats de la ciutadania en matèria d’habitatge.

Referències:
(1) Exigències PAH al parlament i als partits polítics
Llei catalana entregada al Parlament de les Illes Balears com a referència: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6928/1438494.pdf
Les Cinc de la PAH http://afectadosporlahipoteca.com/category/exigencias-pah/

(2) Article del diari Última Hora amb referència a un article de l’avantprojecte de la llei
http://ultimahora.es/noticias/local/2016/03/28/184150/govern-obligara-bancos-cedan-pisos-vacios-les-multara-niegan.html

(3) Recurs Inconstitucionalitat
Resum http://afectadosporlahipoteca.com/2013/08/07/recurso-inconstitucionalidad-pah-derechos-humanos/#resumen-recurso-inconstitucionalidad
Recurs Complet http://afectadosporlahipoteca.com/wp-content/uploads/2013/08/RI-L-1-13-complemento-695.4-lec.pdf
Registre del recurs presentat pel PSOE https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-10401
Noticia: http://www.rtve.es/noticias/20130816/psoe-recurre-ley-antidesahuicio-ante-tc-tras-introducir-correcciones-texto-pah/738841.shtml

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

#BankiaMaltrata : Primera acció contra les entitats que no donen una segona oportunitat

Posted by pahmallorca en febrero 15, 2016

La Plataforma d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca inicia campanya contra les entitats que no donen una segona oportunitat a les persones afectades per les hipoteques. Primera acció dilluns 15 de febrer a l’oficina de Bankia al carrer Aragó, núm. 48 de Palma a les 11:30h

Bankia va tancar l’exercici 2014 amb més de 1000 milions de benefici i repeteix el 2015 amb un resultat similar. Aquest és el resultat d’una injecció de capital de 23.500 milions d’Euros de diners públics, el rescat més gran del país, entregada sense cap contraprestació social a canvi. Un suport econòmic, dels fons públics de tota la ciutadania, per arreglar la malversació de fons i frau en la gestió dels exconsellers de Bankia imputats des de l’Audiència Nacional.

Tot i l’ajuda rebuda des de l’àmbit públic Bankia ha seguit una línia totalment oposada al Dret a l’Habitatge. Bankia és l’Entitat que més desnona, sent una de les entitats que més desnona arreu del territori espanyol.

Bankia nega sistemàticament les dacions en pagament, reestructuracions de deute pel codi de bones pràctiques i els lloguers socials a les persones i famílies, inclús les tipificades com a dins el llindar d’exclusió pel “Decret Guindos” de Bones Pràctiques.

Lluny d’oferir solucions a les persones que plantegen problemes per pagar la hipoteca, Bankia dilata les negociacions indefinidament, pressionant a les persones amb mentides i insults, duent a les afectades a la desesperació, per tal que un cop esgotades acceptin productes propis, amb grans costos per les persones afectades, que augmenten el seu deute i no suposen una solució a llarg termini, bé posant condicions per accedir a aquests productes que no són assumibles.

Bankia exerceix una política d’assetjament a les persones amb una finalitat que no som capaces de discernir, més enllà de la violència psicològica i gratuïta que s’expressa en insults, vexacions i allargant les negociacions durant mesos, inclús anys, i duent a la desesperació a les persones afectades per Bankia, i que finalment acaba amb una proposta que potser havia estat assumible quan la persona manifesta la seva problemàtica financera i social, però que ja no és vàlida pel deute acumulat, inflat artificialment per la negativa de l’entitat durant els mesos que ha durat la negociació.

Bankia, com entitat rescatada per la ciutadania hauria de ser una entitat exemplar en les bones pràctiques bancàries, paradigmàtica, però és precisament el contrari, l’exemple de l’entitat més mercantilista, neoliberal i que té en la seva genètica empresarial l’empremta inequívoca dels seus directius corruptes com foren Miguel Blesa i Rodrigo Rato.

Enfront de l’enriquiment abusiu, il·legítim, i mafiós de Bankia, la PAH Mallorca es mobilitza en defensa de les persones afectades que han sofert els obstacles descrits. La PAH continua la lluita per defensar la necessitat d’una alternativa habitacional real i efectiva. Per això iniciem una mobilització contra les entitats que no ofereixen solucions, amb l’objectiu d’establir una línia de resolució dels casos en tres demandes:
— Aplicació del Codi de Bones Pràctiques amb reestructuració i quites de capital a les persones que ho sol·licitin sense dilatar les negociacions.
— Dació en pagament amb condonació total del deute per les persones que no tinguin opció a reestructurar la seva hipoteca.
—Lloguer social per les persones desnonades que no tinguin dret a la moratòria de desnonaments i a les persones que han entregat l’habitatge en una dació en pagament, i que l’import d’aquest lloguer no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar que hi viu.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

El Govern Balear, 75 viviendas para alquiler social???

Posted by pahmallorca en octubre 16, 2015

La SAREB alquila al Govern Balear 75 viviendas, pero:

1. Es un alquiler limitado a 4 años. Por lo que no consolida parque de vivienda pública ni es parte de una solución de estabilidad que garantice el derecho a una vivienda digna.
2. Las viviendas posiblemente estén ya habitadas, por lo que no aumenta el parque de vivienda social. Lo único positivo es que las personas que las ocupan podrán tener una oportunidad si el Govern hace su trabajo.
3, Las viviendas se tendrán que rehabilitar, es decir, además de pagar un alquiler a la SAREB se tendrán que arreglar las viviendas y revalorizarlas.
En consecuencia es una medida de alcance muy limitado y que lejos de ser una medida para la garantía del derecho a una vivienda digna, es un parche que beneficia más a la SAREB que ingresará dinero por unas viviendas que no puede vender, se quitará el problema de desahuciar a sus ocupantes y se le rehabilitarán esas viviendas dándole un mayor valor para venderlas más caras de aquí 4 años.

Fuentes:

http://www.caib.es/pidip/dadesComunicat.do?lang=es&codi=8830470
http://www.europapress.es/illes-balears/noticia-sareb-cede-75-viviendas-govern-alquiler-social-20151015133238.html

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Situació dels desnonaments el 2015 i polítiques d’habitatge locals i autonòmiques

Posted by pahmallorca en octubre 15, 2015

Situació dels Desnonaments el 2015

Des de la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca la lectura que fem de les xifres de desnonaments i execucions hipotecàries del segon trimestre de 2015 (dades que va publicar ahir el Consell General del Poder Judicial) es que la situació no ha canviat i a més que les dades són incompletes per interpretar la realitat de l’habitatge.

SÍ ES POT, PERÒ NO VOLENS’evidencia la manca de polítiques actives per garantir l’accés a un habitatge digne per tothom, l’incompliment de tractats internacionals i de les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg que diuen que no es pot fer fora ningú de ca seva sense una alternativa habitacional digna.

Les xifres varien poc del mateix període del 2014 amb una tendència a la baixa en els desnonaments però un lleuger augment de les execucions, això evidencia el fracàs per part del Govern Espanyol per tal d’aturar els desnonaments fruit de la vulneració sistemàtica dels Drets Humans de les persones i famílies víctimes de la crisi que han propiciat.

Les dades que ens ofereix el CGPJ són incompletes perquè faltaria sumar totes les dacions en pagament (completes o amb deute pactat) que són desnonaments pactats o encoberts que suposen la pèrdua de la llar de milers de famílies que en moltes ocasions precaritzen la seva situació habitacional.

Un altre indicador que no es té en compte per tenir la imatge completa de la situació de l’habitatge és l’ocupació d’habitatges buits per part de persones i famílies que no poden accedir ni a habitatges en el mercat immobiliari ni a recursos institucionals. I més quan aquesta situació sí que és tinguda en compte pel govern espanyol amb la Llei Mordassa i amb la reforma del codi penal que criminalitza aquesta pràctica en comptes de cercar solucions que garanteixin l’habitatge a totes les persones.

L’augment de la proporció de desnonaments de lloguer de l’ordre d’un 50% més que els hipotecaris evidencia també la manca d’una política activa d’habitatge que no sigui un pegat per pal·liar una situació concreta sinó que marqui les línies per garantir l’habitattge avui i en el futur.

La conclusió és que tot i l’anunciada reucperació económica, el suposat augment dels treballadors en actiu, la situació és manté i igual que l’any 2014 i per tant veiem que passem de tenir persones aturades pobres a persones treballadores pobres.

L’oficina antidesnonaments de Palma

Després de dos mesos de funcionament, tot i l’apertura a corre-cuita y amb algunes mancances de contingut a l’inici d’aquesta, la valoració que es fa des de la PAH és positiva en tant que en el seu funcionament veiem reflectides les propostes que es van donar des de la PAH Mallorca als representants de Cort, i els protocols d’actuació que neixen de l’experiència de la ciutadania organitzada, i que veiem que en l’àmbit hipotecari es defensa els drets de les persones i l’aturada temporal pel que fa als desnonaments.

I parlem d’aturada temporal perquè mentre no existeixi una política d’habitatge municipal, autonòmica i estatal orientada a garantir el dret a l’habitatge digne de qualsevol persona les mesures que es facin seran temporals i amb un abast limitat.

En l’àmbit municipal caldrà veure l’evolució dels serveis que prestarà en un futur que segons han informat des de Cort s’assumiran en futures fases d’implantació, els recursos amb què comptarà aquest servei i el parc d’habitatges que necessita.

La proposta de conveni de Cort amb la banca per la cessió d’habitatges

Com el nom indica és una proposta. Caldrà veure que contestarà la banca i quines mesures es prendran des de Cort en cas que els bancs amb habitatges buits no els posin a disposició de la ciutadania per a un ús social.

El que sí que és significativa és la mesura de condonar l’IBI dels habitatges que és cedissin. Des de la PAH volem que aquest tipus de mesures s’apliquin a la ciutadania, mitjançant la condonació de deutes per impostos municipals i l’exempció d’impostos municipals a aquelles persones i famílies, deutores de bona fe i en situació d’exclusió social que no poden fer front a aquests impostos o ho han de fer amb els ingressos que obtenen de les rendes i ajudes socials que els dóna la mateixa administració. No té molt de sentit que d’una banda es donin ajudes a famílies desemparades i d’altra se’ls penalitzi i embargui per l’IBI o taxes de residus.

Polítiques d’habitatge insulars i autonòmiques

Passats els 100 primers dies de legislatura veiem que de moment no tan sols no s’han pres mesures en l’àmbit autonòmic ni es veu un pla integral de defensa del Dret a un habitatge digne sinó que a més sembla que el que ja hi havia s’ha interromput, l’adjudicació d’habitatges d’ús social a l’IBAVI que segons ens diuen per problemes amb la designació de la nova directora gerent.

Des de la PAH no es pot entendre que l’únic recurs que existeix en l’àmbit autonòmic deixi de prestar servei als col·lectius més desafavorits per motius burocràtics. Volem que aquesta situació es regularitzi i que s’avanci amb un sistema d’habitatges socials per les persones més desafavorides, ampliant els criteris de l’anterior administració, tenint molt en compte mesures com les que s’han dut a terme a Catalunya amb la ILP de l’habitatge i la pobresa energètica, i on l’administració es compromet al lloguer d’habitatges inclús a preu zero per les famílies amb recursos molt limitats.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »