PAH Mallorca

Plataforma de Afectadxs por la Hipoteca – Mallorca

Peticions de la PAH Mallorca al Parlament Balear

Posted by pahmallorca en septiembre 26, 2016

La crisi econòmica ha posat de manifest mancances en la legislació i les mesures per tal de garantir els Drets Humans a la nostra societat més propera, a l’àmbit de la nostra comunitat autònoma.

Tot i la riquesa econòmica de les nostres privilegiades illes, les polítiques laborals, socials i econòmiques dirigides prioritzar el pagament del deute per sobre de la garantia dels Drets Humans de persones i famílies i la precarització del mercat laboral per augmentar la ja consolidada força de les grans empreses, han dut a què la situació d’emergència habitacional se sostingui en el temps, mantenint les xifres de desnonaments des del 2012 fins avui en dia, amb la variació que a l’inici de la crisi la major part eren desnonaments per impagament d’hipoteca i actualment ho són de lloguer i desnonaments en precari.

La Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, en l’article 11, reconeix “el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per sí mateixa i la seva família, inclús alimentació, roba, i habitatge adequats i a una millora continuada de les condicions d’existència. Els Estats Integrants prendran mesures apropiades per assegurar l’efectivitat d’aquest dret…”.

En el marc jurídic nacional, l’article 47 de la CE proclama el dret a un habitatge digne i adequat així com el deure dels poders públics de promoure les condicions necessàries i les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i l’article 33 declara la funció social de l’habitatge.

En el marc jurídic autonòmic, l’article 22 de l’Estatut d’autonomia estableix que les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir el dret d’accés a un habitatge digne dels ciutadans de les Illes Balears i que, per llei s’han de regular els ajuts per promoure aquest dret, especialment a favor dels joves, de les persones sense mitjans, de les dones maltractades, de les persones dependents i d’aquelles altres en el cas de les quals els ajuts estiguin justificats.

Les polítiques aplicades tant des del govern espanyol, com des del mateix Parlament Balear en les anteriors legislatures així com en l’actual ha dut al desemparament de persones i famílies per part de l’administració pública i concretament de les institucions balears vulnerant contínuament els Drets Humans, bàsics i fonamentals.

20160916-exigeixparlamentibI això és així perquè la vulneració del Dret a un Habitatge digne suposa la vulneració de la resta de Drets Humans que no es poden desenvolupar sense un sostre. Per citar-n’hi alguns: El dret a la salut i la vida no es pot garantir quan una persona viu al carrer, tenir un sostre suposa més enllà d’un refugi la garantia del dret a la intimitat, els dret a l’educació que no és possible si els infants no tenen un entorn adequat on estudiar fora de les hores lectives, i el dret a la participació democràtica que parteix d’estar empadronat a un lloc concret.

La necessitat de garantir l’accés a un habitatge digne a les nostres illes i la situació d’emergència habitacional no és tan sols una percepció de les entitats i moviments socials, sinó que es veu reforçada per les polítiques municipals dels ajuntaments que compten amb més capacitat econòmica per engegar mesures contra els desnonaments, i la declaració dels principals municipis de les Illes com a “Ciutats Lliures de Desnonaments”, concretament a Mallorca tenim Palma, Inca, Llucmajor, Calvià i Sóller entre d’altres, i l’Illa d’Eivissa va ser declarada pel seu consell insular Illa lliure de desnonaments i a Menorca els municipis de Maó, Sant Lluís i Es Castell entre d’altres.

No obstant hem observat durant la legislatura actual la manca de mesures efectives per les persones que es troben en una situació de risc social per manca d’habitatge, que s’ha vist agreujada pel sorgiment del lloguer habitacional que ha fet augmentar els preus dels habitatges del mercat lliure a xifres impossibles d’assumir, ja no tan sols per les persones i famílies en exclusió social
sinó que també ha limitat l’accés a un habitatge i la mobilitat de les persones amb feines estables i amb contractes indefinits des de fa anys.

La redacció de la nova llei balear d’habitatge és un pas important de cara al futur però, mentre es redacta, se li dóna forma i es fan esmenes no suposa per la gent que ha quedat sense llar el darrer any una solució, que pateixen la citada manca de mesures per part de l’administració actual.
Concretament trobem a faltar mesures proactives de lluita contra els desnonaments i de garantia del Dret a un Habitatge Digne, així com mesures d’emergència per la gent que es queda en el carrer sense una alternativa habitacio
nal digna.

Finalment, la manca de solucions habitacionals per part de les institucions sostinguda en el temps i la incapacitat de persones i famílies d’accedir al mercat lliure d’habitatge ha obligat a les persones a ocupar els habitatges buits que tant les institucions públiques com l’IBAVI i les privades, principalment els majors tenidors com són les entitats financeres, mantenen tancats impedint el seu ús social.
Envers aquesta situació les institucions han optat per criminalitzar aquestes accions d’o
kupació a les que persones i famílies s’han vist abocades per la manca de recursos institucionals, i ara se’ls nega el dret a un habitatge social per aquest motiu.

Per tot plegat denunciem, i per tant demanen solucions urgents per les següents mancances:

  1. Manca d’un protocol envers els desnonaments per a tots els municipis de les illes.
  2. Manca de mesures d’emergència des del Govern Balear per tal d’evitar els desnonaments mentre es tramita la nova llei autonòmica d’habitatge.
  3. Manca d’habitatges de lloguer socials, amb rendes que no superin en cap cas el 30% dels ingressos de la unitat familiar un cop descomptats les despeses per subministraments, essent aquestes rendes menors d’acord a les circumstàncies socials i econòmiques, arribant fins i tot a rendes de zero euros a aquelles persones i famílies en situacions molt precàries.
  4. Manca d’habitatges per casos d’emergència habitacional, per persones i famílies que no puguin a accedir a un habitatge en el mercat lliure ni dels recursos institucionals, i tinguin un desnonament previst abans que l’administració pública li pugui oferir una solució habitacional digna i estable.
  5. Eliminar dels protocols per accedir a un habitatge públic i social, per a persones i famílies de bona fe, el fet d’estar o haver ocupat anteriorment un habitatge per culpa de la manca de recursos i solucions des de les institucions i per l’elevat preu dels habitatges del mercat lliure de lloguer.
  6. Eliminar dels protocols per accedir a un habitatge públic i social, la distinció entre les persones que han perdut el seu habitatge com a conseqüència de la crisi econòmica i els que a causa de les seves circumstàncies econòmiques i socials sostingudes en el temps han quedat exclosos del mercat lliure d’habitatges de lloguer.
  7. Finalment demanem la dimissió de la directora gerent de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), la senyora Maria Antònia Garcias Roig, per la seva manca de sensibilitat cap al sofriment de les persones que han demanat un habitatge a la institució que dirigeix i que els ha contestat amb un número a una llista d’espera més enllà de la data en que estava previst el seu desnomanent.

 

 

Palma de Mallorca , a 20 de Setembre de 2016

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: